El díode

Si es posa en contacte un cristall semiconductor tipus N amb altre del tipus P i s'intercalen en un circuit, es produeix un fenomen singular: els electrons poden passar en un sentit, des del cristall tipus N fins al cristall tipus P, però no en
l'altre. Aquest fenomen s'utilitza en un dels components electrònics de semiconductors més senzill: el díode. La zona de contacte entre el cristall P i el cristall N es denomina unió PN.

Polarització directa i inversa d'un díode

Un díode condueix el corrent elèctric només quan els seus terminals es connecten als pols d'un generador en un sentit determinat. Es diu llavors que el díode té una polarització directa i que està en estat de conducció. Si es connecta al revés té una polarització inversa i està en estat de bloqueig, ja que no deixa passar el corrent.

Condensador

Els condensadors són components electrònics que emmagatzemen petites quantitats d'energia elèctrica per alliberarlaposteriorment. En certa manera són com bateries recarregables de petita capacitat.

L'estructura d'un condensador és molt senzilla. A l'interior, a diferència de les bateries o les piles, no es produeix cap reacció química. Estan formats per dues plaques metàl·liques separades entre si per un material aïllant, al que s'anomena dielèctric. El dielèctric pot ser aire, paper, mica, plàstic o altres.

Quan un condensador es connecta a una pila, una de les plaques metàl·liques guanya electrons i l'altra els perd. El resultat és que una de les plaques té un excés de càrrega negativa i l'altra un excés de càrrega positiva. Diem aleshores que el condensador està carregat, que emmagatzema energia elèctrica. Si desconnectem la pila i connectem el condensador carregat a un receptor, un LED a l'exemple de sota, es produirà una circulació d'electrons entre les dues plaques (corrent elèctric) i el condensador es descarregarà, tornant a l'estat inicial.

LDR (resistència depenent de la llum)

Les LDR són components electrònics que es fan servir com a sensors de llum. El seu nom prové de l'anglès lightdependent resistor, resistència depenent de la llum. També s'anomenen fotoresistències.
Les LDR tenen una resistència elèctrica molt elevada quan estan a la foscor o amb poca llum. En oposar tanta resistència al pas del corrent elèctric, molt poc corrent pot travessar-les. En canvi, quan estan exposades a la llum, sigui natural o artificial, la seva resistència es redueix dràsticament i deixen passar molt corrent.
S'usen en fanals que s'encenen automàticament quan es fa de nit, en càmeres fotogràfiques com a sensors de lluminositat, en sistemes d'alarma per a detectar intrusos, en sistemes antiincendis com a detectors de fum, etc.

Resistències

Si obres un aparell electrònic és probable que trobis als circuits uns petits elements cilíndrics amb anells de colors a la seva superfície. Aquests components són resistors de carbó i la seva missió és oferir resistència al pas del corrent elèctric.
Es fabriquen resistors amb diferents valors de resistència: 100 (ohms), 2 200 , etc. Els anells de colors impresos en el resistor indiquen el seu valor de manera codificada.
Els resistors es col·loquen als circuits per limitar el valor del corrent que circula per un circuit o per un dels seus components. També s'utilitzen per limitar la tensió elèctrica. En travessar una resistència, els electrons experimenten una pèrdua d'energia, i això es tradueix en una caiguda de la tensió elèctrica.

Codi de colors